dilluns, 2 de febrer de 2009

Recordo quan vam comprar els bitllets. Quan vam esmorzar i parlar del que haviem de dur. Les trucades en anglès i els spanglish tan cutre-salsitchero.
Recordo quan vam pujar a l'avió. Les mirades entre nosaltres, els seients, les dormides i les babes de la Sandra (jaja!). Les orelles i sordeses de la Laura i meves. Els mimos de la Cris i en Berni, l'Eloi, l'espera de la Mireia que es va fer eterna, igual que les bromes repetitives de que ja arribava.
L'Starbucks i el noi guapo de dins al que la Laura i altres vam acosar verbalment (i en català, òbviament!).
La pluja inesperada, els cigarrets caríssims, el metro i el noi que volia lligar. Les bronques matrimonials i extra-matrimonials, les disculpes i els riures. La intriga del company d'habitació, les drogues i l'alcoholisme del mateix. La bellesa i vellesa, les bromes amb la bíblia i el possible dement que ens podriem trobar.
Les graaans caminates, visites i fotografies. LEls adéus i fins aviats cap a la Mireieta. Els cafès i xocolata d'espera. La salvació d'en Berni a no perdre l'avió. El gran spring final.

Vull tornar a marxar uns dies fora. Arggggggggg marxeeeeeem!!!!!!