divendres, 21 de novembre de 2008

"Ja saps que ha arribat l'hora d'anar dient adéu,
d'anar ja retallant, perfilant, concretant
l'esperança. Un afer ben trist i necessari.
Cal acomiadar-se, amb afecte, amb tristesa,
d'allò, d'aquelles coses que s'han estimat més,
il•lusions que ja no es poden realitzar,
car és tard, és ja tard, absolutament tard...
Anar, ja, reduint, limitant els afanys,
ja les il•lusions en una cosa sola...
Adéu, adéu, adéu. No és que muiren les coses;
tampoc és que se'n vagen. És un, és un. És un..."

3 comentaris:

Freski ha dit...

Mmm... no sé si aquest escrit l'haig d'interpretar com la meva ment l'està interpretant ara per ara... ^^'

Com va tot, que fa molt que no ens veiem? :D

Sedinis ha dit...

guapi!

bonic escrit. Ara mateix me'l podria apropiar força, encara que les històries que hi reflectim siguin tant diferents...
L'has fet tu?

ens veiem demà

un petonàs!

Freski ha dit...

Doncs a mi tot em va com sempre... poques coses m'han canviat en el temps que fa que no coincidim...

I pel que fa al batxillerat, segueixo igual de vago i desorganitzat que amb l'ESO, i això ha fet que baixin una miqueta les notes, però bé, què hi farem! xD

A veure si ens veiem aviat!